Back to top

Història

General

Segle XVIII Segle XIX Segle XX

L’aigua era considerada un bé de consum, essencial pel desenvolupament de tota la industrialització de Mataró, el conreu de productes agrícoles i la creació d’energia hidràulica, sobretot per als molins fariners.

Tots els recursos hídrics depenien del Rei que ho cedia a les diferents autoritats municipals.

Era un sistema hídric fràgil que depenia dels processos naturals.

Les noves exigències de la ciutat i la seva nova realitat a partir de l’aparició de la indústria tèxtil i un sector agrícola important, fa que l’Ajuntament de Mataró comenci a dur a terme projectes de canalització d’aigua i gestió de residus urbans.

1857. Constitució de la societat Palau, García y Compañía.

1871. Es crea el Servei Municipal d’Aigües, davant de la necessitat de donar resposta a les noves realitats i el creixement de la ciutat.

1900. Constitució de Fradera y Compañía.

1922. Constitució de Aguas de Argentona a Mataró SA com a societat privada.

1946. Fusió amb el Servei Municipal d’Aigües de Mataró.

1947. L’Ajuntament de Mataró adquireix totes les accions.

1986. La nova companyia adopta el nom actual, Aigües de Mataró SA.

1990. Transformació en societat privada municipal.

Aigua potable

Segle XVIII Segle XIX Segle XX

El subministrament d’aigua es basava en l’aprofitament de l’aigua sobrera de 3 molins fariners.

L’aigua potable s’obtenia de mines que recollien l’aigua dels turons de la serralada litoral, i de la mateixa pendent es canalitzava fins a les fonts de Mataró de manera natural.

1865. La companyia ven gairebé totes les aigües i les instal·lacions fins al paratge del Molí de Vent a la companyia Aguas de Barcelona. Mataró només es queda amb la mina nova d'en Saborit, a Argentona.

1871. L’Ajuntament explota les mines de Valldeix i de les Canaletes per compensar-ho. Es dóna servei domèstic d’aigua municipal als primers 47 usuaris.

1953. Construcció dels dipòsits de distribució de Can Boada i Primer de Maig, que comporten un canvi radical respecte del sistema anterior.

1968. Minitransvasament del riu Ter degut a l’alt creixement demogràfic de la zona.

1980. L’abastament de Mataró era força complex, el 100% dels abonats eren aforament i el subministrament, únicament es produïa 8 hores al dia.

1987. Desdoblament de la canonada del Ter, per arribar als 335 litres per segon.

Clavegueram

Segle  XVIII Segle XIX Segle XX
El clavegueram es regia per mètodes tradicionals, mitjançant pous negres o aprofitant el curs natural de les rieres.

Tot un seguit d’inundacions desborden rieres i lleres i l’Ajuntament decideix modificar el sistema.

1878. Es creen les bases del futur Pla de l’Eixample, on participa l’arquitecte municipal Puig i Cadafalch.

1912. Palau i Simon duu a terme el projecte de desviament de la Riera de Cirera cap a la de Sant Simó.

1940. Es comencen a planificar clavegueres amb sistema separatiu on les aigües pluvials es canalitzin per una altra xarxa.

1980. Construcció de col·lectors i estacions de bombeig que condueixen les aigües residuals a la seva depuració, abans d’evacuar al mar a través d’un emissari submarí.

1992. S’aprova el Pla de Rieres amb la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol que millora la Riera de Sant Simó i el col·lector de Can Boada.

2002. Canalització del torrent de Can Boada fins al mar.

2006. Projecte d’arranjament de la canalització del desviament des del Passeig Carles Padrós fins a la Riera de Sant Simó.