Quan plou, els punts de desguàs de la xarxa de clavegueram poden abocar al medi natural tant les aigües que provenen dels sobreeixidors del clavegueram unitari (aigües residuals i pluvials barrejades) com les aigues recollides per les xarxes pluvials.

Els sobreeixidors són elements essencials del sistema de clavegueram de la ciutat. La seva funció principal és alleujar l’excés d’aigua que circula per les xarxes unitàries durant les pluges, especialment en episodis de gran intensitat, com les plujes breus i intenses típiques del clima mediterrani.

Quan la capacitat de la xarxa de clavegueram es veu superada, els sobreeixidors entren en funcionament i deriven part de l’aigua cap a les rieres o al mar, evitant inundacions als carrers i als habitatges. Tot i ser infraestructures poc visibles, tenen un paper fonamental en la gestió de l’aigua i en la protecció del medi natural.

Per minimitzar l’impacte ambiental que suposa l’abocament d’aquestes aigües al medi natural, Aigües de Mataró fa anys que treballa per incorporar sistemes de retenció de residus als punts de desguàs, com pintes, malles o reixes de desbast, que eviten que la brossa arrossegada per l’aigua acabi a les rieres, platges o al mar.

 

L'any 2024 es van retirar 15,06 tones de residus dels desbastos i punts de sobreeiximent de la ciutat

 

 

Les malles de retenció de sòlids

Actualment hi ha dues instal·lacions en funcionament:

  • Riera d’Argentona: disposa de 14 malles que actuen com a filtres durant les pluges, atrapant els residus sòlids que circulen per la xarxa. Les malles es canvien cada cop que queden plenes, assegurant una gestió adequada de les deixalles.

     

Imatge
Malles de retenció buides i plenes

En el seu primer any de funcionament, aquestes malles van recollir més de 6 tones de residus, dels quals un 90% eren tovalloletes llençades pel vàter. També s’hi van trobar ampolles i envasos de plàstic, burilles, llaunes, bosses de plàstic i productes d’higiene íntima.

 

  • Riera de Sant Simó: instal·lades durant el setembre de 2025, estan situades al final del col·lector pluvial del Desviament. Aquesta instal·lació compta amb un deflector que integra 12 malles de retenció i una pinta superior que en facilita la neteja. El sistema recull tant la brossa que es llença al carrer o als embornals com els residus que es llencen incorrectament pel vàter.

     

Imatge
Imatges de les malles de rentenció acabades de posar i plenes de residus

Les reixes de desbast

Les reixes de desbast estan ubicades al passeig de Ramon Berenguer i al voltant del Sorrall. Quan plou, capturen les deixalles que les persones llencen al carrer, als embornals o fora de les papereres i contenidors. D’aquesta manera, les reixes eviten que la brossa acabi escampada per les zones verdes i contribueixen a mantenir net l’espai públic.

 

Imatge
Reixa de desbast que captura ampolles de lpàstic, globus i altres deixalles

Les pintes de retenció

Situades als sobreeixidors de la platja i del port, estan formades per barres de ferro col·locades en forma de pinta, que atrapen les deixalles i els plàstics que, d’altra manera, podrien acabar escampats per la platja o al mar.

 

Imatge
Pinta de rentenció amb plàstics enganxats

 

 

Imatge
Imatge del sobreeixidor de la platja de Pequin amb tovalloletes i brossa atrapada a la pinta.

 

 

Preguntes freqüents

Per què arriben les deixalles i les tovalloletes al medi natural?

La major part de la xarxa de clavegueram de Mataró -com passa en molts municipis- és unitària, és a dir, transporta tant aigües residuals com pluvials en cas de pluja. 

Quan es produeixen episodis de pluja intensa en poc temps, l’augment de cabal supera la capacitat de tractament de la depuradora i de la xarxa que transporta en condicions normals l’aigua residual fins a la planta. La xarxa de clavegueram disposa d’unes cambres anomenades sobreeixidors, que tenen la funció de derivar una part del cabal cap a xarxes pluvials que tenen els seus punts d’abocament directament al medi natural, com la sortida de la canalització del Desviament, a la Riera de Sant Simó. 

Per això és molt important no llençar tovalloletes ni altres materials al vàter. Aquests residus no es descomponen, circulen per la xarxa unitària de clavegueram i, en cas de pluja, en barrejar-se les aigües pluvials, s’arrosseguen i són abocats al medi natural. També poden provocar obturacions i problemes en algunes instal·lacions, com a les estacions de bombament. 

Com es neteja, la xarxa de clavegueram?

La neteja del clavegueram s'efectua amb aigua a pressió però també amb mànegues d'aspiració. 

L’any 2024 es van retirar 552 tones de sediments dels col·lectors, 88,52 tones de les reixes i els embornals, 2,14 tones de residus previs als bombaments i 15,06 tones dels desbastos en punts de sobreeiximent. En total més de 657 tones de materials que poden disminuir la capacitat de la xarxa i afectar-ne el funcionament. 

La xarxa de clavegueram de Mataró té 230 km, i es netegen mitjançant un sistema cíclic que garanteix la revisió i neteja de tots els trams de la xarxa un cop cada quatre anys. A part d’aquesta neteja preventiva, s’intervé amb freqüència establerta a: 

  • Parts de la xarxa on s’han identificat necessitats de neteja més freqüents, cada 3 mesos. 
  • Servituds en aparcaments, es netegen cada 6 mesos. 
  • Els Bombaments, un cop al mes. 
  • Tamisos previs a bombaments, setmanalment. 
  • Altres elements com sorrers de capçalera, canals pluvials o les canals de sobreeixida a la platja del Varador, es mantenen en funció de les inspeccions periòdiques que fem. 
Cada quan es netegen les malles?

Els tècnics revisen cada vegada que plou les malles per assegurar-se que estan en bon estat i per fer seguiment de la capacitat de retenció que queda després de cada pluja, però només es retiren quan han arribat al límit de la seva capacitat. Tot i que en alguns moments poden semblar plenes exteriorment, les malles tenen una gran capacitat i poden retenir més deixalles de les que semblen. 

La retirada, substitució i transport de les malles fins a una instal·lació on es tracten correctament comporta un cost. Per això, esperar a fer el canvi quan estan completament plenes és la manera més eficient d’aprofitar-les al màxim. 

Les malles es reutilitzen?

No, les malles no es reutilitzen. La tasca de buidar una malla comporta una càrrega de treball manual extensa, i no és eficient. 

 

 

 

Beneficis d’aquests sistemes:

  • Retenen les deixalles que es llencen al carrer i que l'aigua de la pluja acaba arrossegant al clavegueram.
  • Retenen les tovalloletes higièniques que es llencen al vàter i que en cas de pluja poden sobreeixir al medi natural.
  • Redueix l'afectació mediambiental tant a les rieres com al fons marí.

 

 

És molt important recordar que no s’han de llençar deixalles ni a terra, ni al vàter. Tovalloletes, plàstics, burilles...  no desapareixen per si soles. Per cuidar el medi ambient, la teva col·laboració és indispensable!